.
La casa del carrer Lladó, també coneguda com a Casa dels dofins, situada a la part alta de la Ciutat de Baetulo, en una zona rica, propera al fòrum, tenia una superfície entorn dels 400-500m2 . Va ser construïda a la segona meitat del segle I aC., en un moment de gran prosperitat per a la ciutat, fruit d’una intensa activitat econòmica que va permetre el desenvolupament d’una classe social benestant, l’única que tenia accés a cases tan luxoses com aquesta.
Parts principals del jaciment:
ATRI
La casa dels dofins és la típica casa familiar romana. Organitzada entorn d’un atri o patri central que permetia l’entrada de llum i ventilació a les habitacions, ja que les cases romanes no tenien gairebé cap obertura exterior. A l’atri hi havia situat el lararium, una petita capella o nínxol amb la representació dels déus domèstics, venerats en el culte familiar.
Aquest espai, està pavimentat amb un sòl fet de calç i sorra, i decorat amb petits daus de marbre incrustats.
El sostre de l’atri, tenia una obertura central, que permetia recollir l’aigua de la pluja. Aquesta aigua anava a parar al petit estany de la sala, l’impluvium, decorat amb un paviment de mosaic de tessel•les de marbre blanques i negres, que principalment tenia la funció d’element decoratiu, ja que per mitjà d’una canalització, retornava l’aigua al carrer.
TABLINUM
El tablinum, era l’habitació principal, on el senyor de la casa rebia les visites i també era utilitzada com a sala d’estar.
Aquest espai, es trobava devant de l’entrada de la casa i estava centrat respecte a l’atri, amb el qual es comunicava per una gran obertura sense porta. En el llindar del tablinum hi havia un mosaic tessel•lat blanc i negre, que actualment es troba al Museu Arqueològic de Barcelona.
TRICLINIUM
Aquesta habitació , era destinada al menjador. El seu nom prové de la paraula grega kliné, que vol dir llit, i del fet que habitualment n’hi hagués tres en aquesta sala, ja que els romans, seguint el costum grec, hi menjaven ajaguts.
La dimensió d’aquesta estança és de 32 m2 i estava decorada luxosament amb pintures a les parets i amb un paviment de lloses de marbre, del qual es conserven les empremtes. El triclinium tenia dues portes: una comunicava amb l’atri, i l’altra donava a un dormitori.
CUBICULUM
El dormitori, o cubiculum, tenia diferenciada la zona destinada al llit, anomenada lectus, amb la construcció d’una estructura elevada. El cubiculum d’aquesta casa tenia un únic llit que estava situat sobre una base més alta i al seu costat es troba l’espai que estava destinat a l’armari. A la resta del dormitori, hi havia un mosaic de tessel•les blanques decorat amb una sanefa de motius vegetals, que actualment, també es troba al Museu Arqueològic de Barcelona.
El cubiculum comunicava amb el menjador, i també amb una altra habitació, destinada a usos diversos.
ZONA ARTESANAL (PATI)
A la part del darrere de la casa, hi ha un gran pati on es conserva un conjunt de restes d’àmfores, que indiquen l’existència d’una gran acitivitat de tipus artesanal en el passat.
PERISTIL
Finalment, hi ha quatre habitacions, que queden a un nivell més baix, i que obririen a un peristil, o jardí envoltat d’un porxo amb columnes. Aquest jardí tenia un estany de forma allargada, que actualment està sota el carrer Lladó.
L’habitació més important era l’oecus, o gran sala de recepció, oberta al peristil, que s’utilitzava com a menjador d’estiu, i que conserva restes de pintura mural de color negre a les seves parets a l’actualitat.
.
La casa del carrer Lladó, també coneguda com a Casa dels dofins, situada a la part alta de la Ciutat de Baetulo, en una zona rica, propera al fòrum, tenia una superfície entorn dels 400-500m2 . Va ser construïda a la segona meitat del segle I aC., en un moment de gran prosperitat per a la ciutat, fruit d’una intensa activitat econòmica que va permetre el desenvolupament d’una classe social benestant, l’única que tenia accés a cases tan luxoses com aquesta.
Parts principals del jaciment:
ATRI
La casa dels dofins és la típica casa familiar romana. Organitzada entorn d’un atri o patri central que permetia l’entrada de llum i ventilació a les habitacions, ja que les cases romanes no tenien gairebé cap obertura exterior. A l’atri hi havia situat el lararium, una petita capella o nínxol amb la representació dels déus domèstics, venerats en el culte familiar.
Aquest espai, està pavimentat amb un sòl fet de calç i sorra, i decorat amb petits daus de marbre incrustats.
El sostre de l’atri, tenia una obertura central, que permetia recollir l’aigua de la pluja. Aquesta aigua anava a parar al petit estany de la sala, l’impluvium, decorat amb un paviment de mosaic de tessel•les de marbre blanques i negres, que principalment tenia la funció d’element decoratiu, ja que per mitjà d’una canalització, retornava l’aigua al carrer.
TABLINUM
El tablinum, era l’habitació principal, on el senyor de la casa rebia les visites i també era utilitzada com a sala d’estar.
Aquest espai, es trobava devant de l’entrada de la casa i estava centrat respecte a l’atri, amb el qual es comunicava per una gran obertura sense porta. En el llindar del tablinum hi havia un mosaic tessel•lat blanc i negre, que actualment es troba al Museu Arqueològic de Barcelona.
TRICLINIUM
Aquesta habitació , era destinada al menjador. El seu nom prové de la paraula grega kliné, que vol dir llit, i del fet que habitualment n’hi hagués tres en aquesta sala, ja que els romans, seguint el costum grec, hi menjaven ajaguts.
La dimensió d’aquesta estança és de 32 m2 i estava decorada luxosament amb pintures a les parets i amb un paviment de lloses de marbre, del qual es conserven les empremtes. El triclinium tenia dues portes: una comunicava amb l’atri, i l’altra donava a un dormitori.
CUBICULUM
El dormitori, o cubiculum, tenia diferenciada la zona destinada al llit, anomenada lectus, amb la construcció d’una estructura elevada. El cubiculum d’aquesta casa tenia un únic llit que estava situat sobre una base més alta i al seu costat es troba l’espai que estava destinat a l’armari. A la resta del dormitori, hi havia un mosaic de tessel•les blanques decorat amb una sanefa de motius vegetals, que actualment, també es troba al Museu Arqueològic de Barcelona.
El cubiculum comunicava amb el menjador, i també amb una altra habitació, destinada a usos diversos.
ZONA ARTESANAL (PATI)
A la part del darrere de la casa, hi ha un gran pati on es conserva un conjunt de restes d’àmfores, que indiquen l’existència d’una gran acitivitat de tipus artesanal en el passat.
PERISTIL
Finalment, hi ha quatre habitacions, que queden a un nivell més baix, i que obririen a un peristil, o jardí envoltat d’un porxo amb columnes. Aquest jardí tenia un estany de forma allargada, que actualment està sota el carrer Lladó.
L’habitació més important era l’oecus, o gran sala de recepció, oberta al peristil, que s’utilitzava com a menjador d’estiu, i que conserva restes de pintura mural de color negre a les seves parets a l’actualitat.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario