.
Les termes romanes de Baetulo ocupen una superfície total de 350m2 i segueixen els models creats a Itàlia. Varen ser construïdes en el segon terç del segle I aC., a l’època de l’emperador August, i varen ser remodelades, amb l’ampliament d’algunes dependències i l’embelliment dels acabats i les decoracions mitjançant la utilització de marbres de diversos tipus, alguns anys desprès.
Es coneixen unes altres termes a la ciutat, segurament també d’ús públic, molt a prop d’aquestes, a l’altra banda de la Via Augusta, en l’anomenat Hort de les Monges, que actualment, encara no són visibles.
Parts principals de les termes de Baetulo
PALESTRA
La palestra de les termes de Badalona era un pati rectangular al qual s’entrava directament del del carrer. Les palestres solien tenir un pòrtic, més o menys gran, on els usuaris podien fer exercicis resguardats del fred o del sol; algunes vegades també disposava d’una piscina de grans dimensions per poder nedar. En alguns casos, pot constituir un espai aïllat de l’edifici termal, però acostumava a formar part del conjunt, com és el cas de les termes de Baetulo. En aquest lloc es feien tota classe d’exercicis físics a l’aire lliure i també era l’espai adequat perquè els atletes, amb el cos ben untat d’oli, es dediquessin a la pràctica de la lluita, un esport molt corrent en l’època romana, a aixecar peses, així com a diversos jocs de pilota. Un cop acabats els exercicis físics, els usuaris es capbussaven a la piscina per refrescar-se, i en el cas que no n’hi hagués, passaven directament a la primera sala dels banys, la sala freda o frigidarium.
A diferència dels grecs, els romans consideraven els exercicis físics de la palestra com una tècnica accessòria del bany. Tant el gimnàs com els diversos jocs que hi practicaven no tenien com a finalitat aconseguir l’embelliment del cos, sinó que eren un complement a la norma higiènica del bany.
FRIGIDARIUM
El frigidarium acostumava a ser una habitació petita, de sostre alt, bastant fosca i amb una piscina, també petita i poc profunda. En el cas de les termes de Badalona, és l’habitació més petita de les tres dedicades als banys, i la piscina o natatio, està adossaa a un dels angles de l’habitació. A més, aquesta habitació fa també les funcions d’apodyterium, o vestuari, al qual es podia entrar directament des del carrer. En aquesta estança els usuaris deixaven la roba, que era vigilada pels servents o pels capsarii, qe també eren els encarregats de cobrar l’entrada.
TEPIDARIUM
El tepidarium, al qual s’accedeix des del frigidarium a través d’una porta molt estreta, era una habitació amb una temperatura mitjana escalfada per un o dos brasers que donaven a l’estança una temperatura ambiental adequada; de vegades també podia tenir una piscina d’aigua també tèbia. En aquest espai els usuaris es relaxaven i es preparaven per entrar al caldarium: era com una zona intermèdia entre l’ambient fred del frigidarium i la zona de gran escalfor que vindria després. En aquesta habitació els empleats fregaven el cos dels banyistes i amb una strigilis, un instrument corbat de bronze, li treien la suor i l’oli que s’havien aplicat i que actuava a mode de sabó, material gairebé desconegut en aquesta època. Després el client deixava el seu cos en mans dels massatgistes, perfumadors i depiladors perquè l’embellissin i li apliquessin uncions i perfums, o bé, aprofitava per menjar alguna cosa, per llegir o fer tertúlia.
A les parets d’aquesta estança, hi havia nínxols que, a mode de petits armaris, servien per guardar els estris que es feien servir durant el bany: els unguentaris amb els olis, els perfums, les tovalloles, etc. L’habitació era bastant fosca ja que només una petita finestra força elevada deixava entrar una mica de llum. Això obligava a il•luminar l’espai amb llànties, torxes o canelobres.
CALDARIUM
Al caldarium o sala calenta s’hi accedia des del tepidarium per una porta molt estretam a fi d’evitar que l’ambient es refredés. En aquesta estança, que era com un bany de vapor, l’usuari, calçat amb unes sabatilles de fusta per no cremar-se els peus, suava amb la finalitat de netejar els porus.
El caldarium de les termes de Baetulo, és una sala rectangular, àmplia, amb el paviment de mosaic de tessel•les blanques i negres amb motius ornamentals diversos: un d’ells presenta una roseta de sis pètals dintre d’un petit quadrat de tessel•les negres envoltat per una greca; l’altre mosaic presenta una franja negra que delimita un rectangle adossat a la paret, té dofins en els dos angles i serveix per emmarcar un labrum (que no s’ha conservat) que és una pica, generalment de marbre o de granit, amb un brollador, on els usuaris es refrescaven el cos tirant-se aigua amb una patera o mànec, ajudats pels servents o esclaus. La piscina o alveus és allargada i està en un extrem de la sala, separada per un petit mur amb un graó que facilitava l’entrada i permetia, a la vegada, prendre el bany assegut. L’estança, igual que el tepidarium, tenia nínxols a les parets i uns bancs per seure.
La calefacció de les habitacions, especialment del caldarium, es portava a terme mitjançant grans brasers. La piscina, s’escalfava pel sistema d’hipocaustum, que consistia en la circulació d’aire calent per sota el paviment de la mateixa piscina, procedent d’un forn de llenya situat a un nivell inferior. Aquest seria el sistema emprat en les termes de Baetulo. L’aigua de la piscina s’escalfava en grans calderes i s’anava renovant de manera que sempre estigués a uns 40 graus.
El sostre del caldarium, i també el del tepidarium, solia ser de volta d’aresta; algunes termes importants l’acabaven amb una cúpula. Hi havia poques finestres i estaven situades molt elevades, de manera que, com ja s’ha dit, les sales quedaven molt poc il•luminades i en una certa penombra.
.
Les termes romanes de Baetulo ocupen una superfície total de 350m2 i segueixen els models creats a Itàlia. Varen ser construïdes en el segon terç del segle I aC., a l’època de l’emperador August, i varen ser remodelades, amb l’ampliament d’algunes dependències i l’embelliment dels acabats i les decoracions mitjançant la utilització de marbres de diversos tipus, alguns anys desprès.
Es coneixen unes altres termes a la ciutat, segurament també d’ús públic, molt a prop d’aquestes, a l’altra banda de la Via Augusta, en l’anomenat Hort de les Monges, que actualment, encara no són visibles.
Parts principals de les termes de Baetulo
PALESTRA
La palestra de les termes de Badalona era un pati rectangular al qual s’entrava directament del del carrer. Les palestres solien tenir un pòrtic, més o menys gran, on els usuaris podien fer exercicis resguardats del fred o del sol; algunes vegades també disposava d’una piscina de grans dimensions per poder nedar. En alguns casos, pot constituir un espai aïllat de l’edifici termal, però acostumava a formar part del conjunt, com és el cas de les termes de Baetulo. En aquest lloc es feien tota classe d’exercicis físics a l’aire lliure i també era l’espai adequat perquè els atletes, amb el cos ben untat d’oli, es dediquessin a la pràctica de la lluita, un esport molt corrent en l’època romana, a aixecar peses, així com a diversos jocs de pilota. Un cop acabats els exercicis físics, els usuaris es capbussaven a la piscina per refrescar-se, i en el cas que no n’hi hagués, passaven directament a la primera sala dels banys, la sala freda o frigidarium.
A diferència dels grecs, els romans consideraven els exercicis físics de la palestra com una tècnica accessòria del bany. Tant el gimnàs com els diversos jocs que hi practicaven no tenien com a finalitat aconseguir l’embelliment del cos, sinó que eren un complement a la norma higiènica del bany.
FRIGIDARIUM
El frigidarium acostumava a ser una habitació petita, de sostre alt, bastant fosca i amb una piscina, també petita i poc profunda. En el cas de les termes de Badalona, és l’habitació més petita de les tres dedicades als banys, i la piscina o natatio, està adossaa a un dels angles de l’habitació. A més, aquesta habitació fa també les funcions d’apodyterium, o vestuari, al qual es podia entrar directament des del carrer. En aquesta estança els usuaris deixaven la roba, que era vigilada pels servents o pels capsarii, qe també eren els encarregats de cobrar l’entrada.
TEPIDARIUM
El tepidarium, al qual s’accedeix des del frigidarium a través d’una porta molt estreta, era una habitació amb una temperatura mitjana escalfada per un o dos brasers que donaven a l’estança una temperatura ambiental adequada; de vegades també podia tenir una piscina d’aigua també tèbia. En aquest espai els usuaris es relaxaven i es preparaven per entrar al caldarium: era com una zona intermèdia entre l’ambient fred del frigidarium i la zona de gran escalfor que vindria després. En aquesta habitació els empleats fregaven el cos dels banyistes i amb una strigilis, un instrument corbat de bronze, li treien la suor i l’oli que s’havien aplicat i que actuava a mode de sabó, material gairebé desconegut en aquesta època. Després el client deixava el seu cos en mans dels massatgistes, perfumadors i depiladors perquè l’embellissin i li apliquessin uncions i perfums, o bé, aprofitava per menjar alguna cosa, per llegir o fer tertúlia.
A les parets d’aquesta estança, hi havia nínxols que, a mode de petits armaris, servien per guardar els estris que es feien servir durant el bany: els unguentaris amb els olis, els perfums, les tovalloles, etc. L’habitació era bastant fosca ja que només una petita finestra força elevada deixava entrar una mica de llum. Això obligava a il•luminar l’espai amb llànties, torxes o canelobres.
CALDARIUM
Al caldarium o sala calenta s’hi accedia des del tepidarium per una porta molt estretam a fi d’evitar que l’ambient es refredés. En aquesta estança, que era com un bany de vapor, l’usuari, calçat amb unes sabatilles de fusta per no cremar-se els peus, suava amb la finalitat de netejar els porus.
El caldarium de les termes de Baetulo, és una sala rectangular, àmplia, amb el paviment de mosaic de tessel•les blanques i negres amb motius ornamentals diversos: un d’ells presenta una roseta de sis pètals dintre d’un petit quadrat de tessel•les negres envoltat per una greca; l’altre mosaic presenta una franja negra que delimita un rectangle adossat a la paret, té dofins en els dos angles i serveix per emmarcar un labrum (que no s’ha conservat) que és una pica, generalment de marbre o de granit, amb un brollador, on els usuaris es refrescaven el cos tirant-se aigua amb una patera o mànec, ajudats pels servents o esclaus. La piscina o alveus és allargada i està en un extrem de la sala, separada per un petit mur amb un graó que facilitava l’entrada i permetia, a la vegada, prendre el bany assegut. L’estança, igual que el tepidarium, tenia nínxols a les parets i uns bancs per seure.
La calefacció de les habitacions, especialment del caldarium, es portava a terme mitjançant grans brasers. La piscina, s’escalfava pel sistema d’hipocaustum, que consistia en la circulació d’aire calent per sota el paviment de la mateixa piscina, procedent d’un forn de llenya situat a un nivell inferior. Aquest seria el sistema emprat en les termes de Baetulo. L’aigua de la piscina s’escalfava en grans calderes i s’anava renovant de manera que sempre estigués a uns 40 graus.
El sostre del caldarium, i també el del tepidarium, solia ser de volta d’aresta; algunes termes importants l’acabaven amb una cúpula. Hi havia poques finestres i estaven situades molt elevades, de manera que, com ja s’ha dit, les sales quedaven molt poc il•luminades i en una certa penombra.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario