.
A l’època romana, generalment, darrera els teatres hi havia un espai públic a l’aire lliure, sovint porticat, que s’utilitzava en els entreactes de les representacions teatrals. En aquest espai, ajardinat, sempre hi havia algun tipus de monument, font, petit temple, etc.
Una de les darreres i més importants incorporacions al patrimoni arqueològic de Badalona han estat les restes localitzades en les obres d’edificació dels habitatges de la plaça de la Constitució números 10-11, concretament un tram de claveguera i la fonamentació d’una construcció de grans dimensions (42 m2), que sense cap mena de dubte seria un monument públic, construït amb grans blocs de pedra, ben tallats, dels quals tan sols es conserven les empremtes en la fonamentació.
Tot i que es desconeix quina hauria estat la funcionalitat d’aquesta construcció, degut a la troballa de restes de vidre i plata fina, es creu que possiblement podria haver sigut un monument honorífic o un petit temple que estaria situat en la plaça de darrera del teatre, i per tant, formaria part del que podríem anomenar “complex teatral”. És a dir, seria un lloc on la gent acudiria un cop finalitzada la funció teatral, per a celebrar l’èxit, o bé per a venerar algun sant protector.
A més, en aquest jaciment, també s’ha verificat l’existència d’un hipocaust, és a dir, un forat construït possiblement durant la Guerra o l’assetjament pirata, amb la finalitat de protegir la població, què podria pertànyer al segle XVII.
.
A l’època romana, generalment, darrera els teatres hi havia un espai públic a l’aire lliure, sovint porticat, que s’utilitzava en els entreactes de les representacions teatrals. En aquest espai, ajardinat, sempre hi havia algun tipus de monument, font, petit temple, etc.
Una de les darreres i més importants incorporacions al patrimoni arqueològic de Badalona han estat les restes localitzades en les obres d’edificació dels habitatges de la plaça de la Constitució números 10-11, concretament un tram de claveguera i la fonamentació d’una construcció de grans dimensions (42 m2), que sense cap mena de dubte seria un monument públic, construït amb grans blocs de pedra, ben tallats, dels quals tan sols es conserven les empremtes en la fonamentació.
Tot i que es desconeix quina hauria estat la funcionalitat d’aquesta construcció, degut a la troballa de restes de vidre i plata fina, es creu que possiblement podria haver sigut un monument honorífic o un petit temple que estaria situat en la plaça de darrera del teatre, i per tant, formaria part del que podríem anomenar “complex teatral”. És a dir, seria un lloc on la gent acudiria un cop finalitzada la funció teatral, per a celebrar l’èxit, o bé per a venerar algun sant protector.
A més, en aquest jaciment, també s’ha verificat l’existència d’un hipocaust, és a dir, un forat construït possiblement durant la Guerra o l’assetjament pirata, amb la finalitat de protegir la població, què podria pertànyer al segle XVII.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario