.
Un dels avenços més importants de l’enginyeria romana va ser resoldre el problema del sanejament de les ciutats, mitjançant el sistema de la xarxa de col•lectors.
COL•LECTORS PÚBLICS
En les darreres campanyes d’excavacions realitzades a la ciutat de Badalona, s’han documentat diversos trams de la xarxa de col•lectors d’evacuació d’aigües de la ciutat de Baetulo, que han permès diferenciar-ne tres tipus bàsics.
El col•lector que era utilitzat amb més freqüència, és fet a base de murs d’opus caementicium de 35/40 cm de gruix i 80/90 cm d’alçada interior, fons de tegulae i coberta de lloses de pedra. D’aquest tipus se n’han documentat diversos trams corresponents a tres cardines.
No obstant això, en una zona molt propera a l’àntic fòrum de la ciutat, a la plaça Font i Cussó, es va documentar l’existència d’un gran col•lector públic, amb els murs fets en opus caementicium, de 50 cm d’amplada i 1 m d’alçada interior, fons pla de lloses de pedra i cobert amb grans roques. Aquest gran col•lector estaria relacionat, sense cap mena de dubte, amb el drenatge de la zona del fòrum de la ciutat.
Es coneix un tercer tipus de col•lector de carrer, però tan sols s’han documentat en dos carrers, un cardo i un possible decumanus. La seva característica principal és que té la base feta amb petits còdols, mentre que els murs també estan fets en opus caementicium. En quant a la seva alçada, aquesta és totalment desconeguda, ja que va aparèixer arrasat.
La gran curiositat respecte a aquest tema, és el fet que tots els trams de col•lectors documentats a la ciutat, pertanyen a cardines. Tan sols existeix un únic cas de col•lector que, d’acord amb la translació del mòdul urbanístic, quedaria ubicat sota un decumanus, i és un cas especial. Ja que es tracta d’un col•lector que circula sota un cardo i, en arribar a la confluència amb el possible decumanus, gira 90º en direcció est, i a més, té un sistema constructiu diferents de la resta de col•lectors, ja que el seu paviment no és de tegulae, sinó fet amb còdols.
Aquesta inexistència de col•lectors en els carrers amb una orientació paral•lela al mar, planteja la qüestió de la destinació de les clavagueres i desguassos dels edificis que obrien als decumani. Evidentment, el fort pendent dels decumani, des de la part central cap els límits est i oest de la ciutat, implicaria que les aigües residuals, seguint el desnivell natural del terreny anessin a parar al col•lector del cardo corresponent. A més, d’aquesta manera es solucionaria el problema d’higiene a la ciutat de Baetulo, ja que, tenint en compte, l’aportació permanent d’aigua, la sobrant aniria a parar als carrers, netejant-los de manera continuada.
Finalment, i relacionat amb el sistema públic d’evacuació d’aigües, cal destacar la troballa de dos col•lectors, un a les excavacions al Clos de la Torre, en el qual aparegué la Venus. I l’altre, documentat en una excavació d’urgència al carrer Pujol, a la part alta de la ciutat.
COL•LECTORS D’ÀMBIT PRIVAT
Pel que fa referència al sistema d’evacuació d’aigües de tipus domèstic, a la ciutat de Baetulo s’han documentat gran quantitat de clavagueres. La majoria d’elles responen al mateix tipus constructiu que les mencionades anteriorment, com a públiques, és a dir, murs fets d’opus caementicium, paviment de tegulae i coberta de lloses de pedra. En menor quantitat, també s’han documentat clavegueres amb parets i paviments fets de teula, i d’altres amb els fons d’imbrices (teules corbades).
El fet d’haver documentat totes aquestes canalitzacions en exacavacions d’urgència, ha impedit conèixer amb exactitut la destinació final de la majoria d’aquestes clavagueres domèstiques, és a dir, si evacuaven l’aigua directament al carrer, o bé ho feien a als col•lectos públics de la ciutat. No obstant això, en els casos en què si que s’ha pogut documentar en extensió, s’ha comprovat el seu desguasament en els col•lectors públics.
Un dels avenços més importants de l’enginyeria romana va ser resoldre el problema del sanejament de les ciutats, mitjançant el sistema de la xarxa de col•lectors.
COL•LECTORS PÚBLICS
En les darreres campanyes d’excavacions realitzades a la ciutat de Badalona, s’han documentat diversos trams de la xarxa de col•lectors d’evacuació d’aigües de la ciutat de Baetulo, que han permès diferenciar-ne tres tipus bàsics.
El col•lector que era utilitzat amb més freqüència, és fet a base de murs d’opus caementicium de 35/40 cm de gruix i 80/90 cm d’alçada interior, fons de tegulae i coberta de lloses de pedra. D’aquest tipus se n’han documentat diversos trams corresponents a tres cardines.
No obstant això, en una zona molt propera a l’àntic fòrum de la ciutat, a la plaça Font i Cussó, es va documentar l’existència d’un gran col•lector públic, amb els murs fets en opus caementicium, de 50 cm d’amplada i 1 m d’alçada interior, fons pla de lloses de pedra i cobert amb grans roques. Aquest gran col•lector estaria relacionat, sense cap mena de dubte, amb el drenatge de la zona del fòrum de la ciutat.
Es coneix un tercer tipus de col•lector de carrer, però tan sols s’han documentat en dos carrers, un cardo i un possible decumanus. La seva característica principal és que té la base feta amb petits còdols, mentre que els murs també estan fets en opus caementicium. En quant a la seva alçada, aquesta és totalment desconeguda, ja que va aparèixer arrasat.
La gran curiositat respecte a aquest tema, és el fet que tots els trams de col•lectors documentats a la ciutat, pertanyen a cardines. Tan sols existeix un únic cas de col•lector que, d’acord amb la translació del mòdul urbanístic, quedaria ubicat sota un decumanus, i és un cas especial. Ja que es tracta d’un col•lector que circula sota un cardo i, en arribar a la confluència amb el possible decumanus, gira 90º en direcció est, i a més, té un sistema constructiu diferents de la resta de col•lectors, ja que el seu paviment no és de tegulae, sinó fet amb còdols.
Aquesta inexistència de col•lectors en els carrers amb una orientació paral•lela al mar, planteja la qüestió de la destinació de les clavagueres i desguassos dels edificis que obrien als decumani. Evidentment, el fort pendent dels decumani, des de la part central cap els límits est i oest de la ciutat, implicaria que les aigües residuals, seguint el desnivell natural del terreny anessin a parar al col•lector del cardo corresponent. A més, d’aquesta manera es solucionaria el problema d’higiene a la ciutat de Baetulo, ja que, tenint en compte, l’aportació permanent d’aigua, la sobrant aniria a parar als carrers, netejant-los de manera continuada.
Finalment, i relacionat amb el sistema públic d’evacuació d’aigües, cal destacar la troballa de dos col•lectors, un a les excavacions al Clos de la Torre, en el qual aparegué la Venus. I l’altre, documentat en una excavació d’urgència al carrer Pujol, a la part alta de la ciutat.
COL•LECTORS D’ÀMBIT PRIVAT
Pel que fa referència al sistema d’evacuació d’aigües de tipus domèstic, a la ciutat de Baetulo s’han documentat gran quantitat de clavagueres. La majoria d’elles responen al mateix tipus constructiu que les mencionades anteriorment, com a públiques, és a dir, murs fets d’opus caementicium, paviment de tegulae i coberta de lloses de pedra. En menor quantitat, també s’han documentat clavegueres amb parets i paviments fets de teula, i d’altres amb els fons d’imbrices (teules corbades).
El fet d’haver documentat totes aquestes canalitzacions en exacavacions d’urgència, ha impedit conèixer amb exactitut la destinació final de la majoria d’aquestes clavagueres domèstiques, és a dir, si evacuaven l’aigua directament al carrer, o bé ho feien a als col•lectos públics de la ciutat. No obstant això, en els casos en què si que s’ha pogut documentar en extensió, s’ha comprovat el seu desguasament en els col•lectors públics.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario