.
Un aspecte molt important en el desenvolupament urbanístic de la civilització romana, va ser el proveïment d’aigua a les ciutats. L’aigua que s’utilitzava tenia diverses procedències.
Per a l’àmbit públic, s’utilitzava en primer lloc, l’aigua subterrània, que s’aconseguia amb l’excavació de pous, i en segon lloc, l’aigua de pluja, que s’emmagatzemava mitjançant la utilització de cisternes, què, com en el cas dels pous, estaven situats en els atris, peristils o bé en els patis de les cases.
Per a l’àmbit públic, en canvi, l’aigua potable s’aconseguia a partir de rius, manantials, fonts, etc., des d’on es canalitzava per al seu subministrament. Aquest tipus de proveïment era molt més complex i evidentment suposava un cost econòmic important. Generalment, aquesta aigua es distribuïa als edificis públics, termes i fonts des d’un castellum aquae, és a dir, una construcció especialment dedicada a aquest tipus de distribució.
A la ciutat de Baetulo s’han documentat els tres tipus bàsics de proveïment d’aigua utilitzats en època romana, però fins el moment no s’ha localitzat cap construcció que es pugui identificar com un castellum aquae.
EL CONDUCTE D’AIGUA DEL CARRER PUJOL
El conducte d’aigües del carrer Pujol és una construcció d’època romana, que travessa el carrer Pujol en direcció muntanya-mar, sota un dels carrers cardines (Nord-Sud) de la trama viària, proper i pararal•lel a la riera Matamoros. D’aquesta canalització se’n coneix un tram de 92m, 38 dels quals estan actualment en perfecte estat de conservació i adequats per a la visita. Quant a la seva construcció, té una amplada d’1,30m i la seva alçada màxima és de 1,50m. Està pavimentat amb un un sòl de 20cm d’espessor, i els murs laterals estan fets amb pedres de grandària mitjana, unides entre si amb morter de calç i sorra. Presenta un sistema de coberta fet amb volta de canó, a la part central, del qual, s’hi troba un registre tapat amb grans pedres, que durant l’època d’utilització devia servir per a la neteja i el manteniment del conducte. A més, en el tram conservat, s’han documentat tres conductes menors, situats a diferents alçades, dos en el mur oest i un en el mur est.
Quant a la seva cronologia, la data inicial de la seva construcció, se situa en l’època de Tiberi (anys 14-37 dC.), i la seva inutilització tingué lloc en l’últim quart del segle I dC., tal i com ho demostren els materials ceràmics que s’hi han trobat en el seu interior.
Tant la situació com l’orientació del conducte del carrer Pujol, que tenia devia tenir el seu origen en el Torrent de la Font o en una altra font o mina, indiquen que estaria destinat a subministrar aigua a les termes públiques existent sota el Museu. Queden també molt properes les termes de l’Hort de les Monges, de cronologia posterior, però que evidentment, a l’igual que les primeres, necessitarien abundant aigua pel seu ús.
POUS I CISTERNES
Si continuem amb l’anàlisi dels elements d’abastament d’aigua documentats a Baetulo, hem de fer referència a l’aigua subterrània, aconseguida mitjançant l’excavació de pous, i a l’aigua de pluja, recollida a través de la utilització de cisternes. Era habitual que les cases tinguessin pou i cisterna, ja que l’aigua de pluja i la procedent del subsòl tenen qualitats diferents, i calia no barrejar-les.
• POUS:
Es coneix per antigues excavacions, l’existència de diversos pous a l’àrea de la ciutat romana. Alguns d’ells, no presenten una datació fixa, que asseguri la seva procedència romana, de manera que únicament es poden verificar com a romans, el pou situat al costat de la piscina del jardí del Quint Licini, a la plaça de l’Assemblea de Catalunya, el pou del carrer Fluvià, que pertanyia al pati d’una casa, i el pou del passatge de la Pau, que també podria pertànyer a una casa dels extramurs de la ciutat.
• CISTERNES:
Quant a les cisternes, se n’han documentat dues. Una formant part, possiblement, del peristil o jardí d’una casa situada al sector est de la ciutat, al carrer Pujol, extramurs però propera a la muralla. I l’altra, situada a la mateixa zona del pou del carrer Fluvià, que tradicionalment ha rebut el nom de “presó o pou de Sant Anastasi”.
ALTRES ELEMENTS DE TRANSPORT D’AIGUA
Si parlem d’altres elements de transport d’aigua documentats a la ciutat de Baetulo, hem de mencionar les canalitzacions que, bàsicament, eren de dos tipus: les canalitzacions de ceràmica (tubuli), i les canonades de plom (fistulae plumbariae). Segons Vitruvi, era desaconsellable la utilització de canonades de plom, ja que es consideraven “malsanes”, però d’altra banda, el plom era un material molt mal•leable, fet que permetia la seva adaptació a tot tipus de formes i trajectes, encara que fossin molt complexos. No obstant això, un dels majors inconvenients per a la utilització del plom, especialment en ciutats petites com Baetulo, era el seu elevat cost, ja que a la matèria primera s’hi havia d’afegir la mà d’obra especialitzada per a la seva elaboració, els anomenats plumbarii, que construïen les derivacions des de la xarxa pública. Per aquesta raó, era més freqüent la utilització de tubuli(canonades de ceràmica) per a les canalitzacions públiques. Aquests tubs tenien un extrem més estret, per tal d’encaixar-lo, amb morter de calç, en el tram següent.
A Baetulo està documentat l’ús de canonades de plom tant en edificis públics com dins l’àmbit privat, fet que demostra la riquesa de la ciutat. En les termes i més concretament en la piscina de caldarium, queda en el seu lloc original part d’una canonada de plom. A més, en les excavacions que s’hi van realitzar els anys 50, van aparèixer diversos fragments d’aquest tipus de canalització. També se n’han documentat a la casa del carrer Lladó i a la Casa de l’Heura.
Quant a les canalitzacions de ceràmica, que habitualment circulaven per terreny de propietat pública, se n’han documentat dos, una al carrer que separa la Casa dels Dofins de la Casa de l’Heura, paral•lela al col•lector que passava pel centre del carrer, i una altra a la plaça Font i Cussó.
Un aspecte molt important en el desenvolupament urbanístic de la civilització romana, va ser el proveïment d’aigua a les ciutats. L’aigua que s’utilitzava tenia diverses procedències.
Per a l’àmbit públic, s’utilitzava en primer lloc, l’aigua subterrània, que s’aconseguia amb l’excavació de pous, i en segon lloc, l’aigua de pluja, que s’emmagatzemava mitjançant la utilització de cisternes, què, com en el cas dels pous, estaven situats en els atris, peristils o bé en els patis de les cases.
Per a l’àmbit públic, en canvi, l’aigua potable s’aconseguia a partir de rius, manantials, fonts, etc., des d’on es canalitzava per al seu subministrament. Aquest tipus de proveïment era molt més complex i evidentment suposava un cost econòmic important. Generalment, aquesta aigua es distribuïa als edificis públics, termes i fonts des d’un castellum aquae, és a dir, una construcció especialment dedicada a aquest tipus de distribució.
A la ciutat de Baetulo s’han documentat els tres tipus bàsics de proveïment d’aigua utilitzats en època romana, però fins el moment no s’ha localitzat cap construcció que es pugui identificar com un castellum aquae.
EL CONDUCTE D’AIGUA DEL CARRER PUJOL
El conducte d’aigües del carrer Pujol és una construcció d’època romana, que travessa el carrer Pujol en direcció muntanya-mar, sota un dels carrers cardines (Nord-Sud) de la trama viària, proper i pararal•lel a la riera Matamoros. D’aquesta canalització se’n coneix un tram de 92m, 38 dels quals estan actualment en perfecte estat de conservació i adequats per a la visita. Quant a la seva construcció, té una amplada d’1,30m i la seva alçada màxima és de 1,50m. Està pavimentat amb un un sòl de 20cm d’espessor, i els murs laterals estan fets amb pedres de grandària mitjana, unides entre si amb morter de calç i sorra. Presenta un sistema de coberta fet amb volta de canó, a la part central, del qual, s’hi troba un registre tapat amb grans pedres, que durant l’època d’utilització devia servir per a la neteja i el manteniment del conducte. A més, en el tram conservat, s’han documentat tres conductes menors, situats a diferents alçades, dos en el mur oest i un en el mur est.
Quant a la seva cronologia, la data inicial de la seva construcció, se situa en l’època de Tiberi (anys 14-37 dC.), i la seva inutilització tingué lloc en l’últim quart del segle I dC., tal i com ho demostren els materials ceràmics que s’hi han trobat en el seu interior.
Tant la situació com l’orientació del conducte del carrer Pujol, que tenia devia tenir el seu origen en el Torrent de la Font o en una altra font o mina, indiquen que estaria destinat a subministrar aigua a les termes públiques existent sota el Museu. Queden també molt properes les termes de l’Hort de les Monges, de cronologia posterior, però que evidentment, a l’igual que les primeres, necessitarien abundant aigua pel seu ús.
POUS I CISTERNES
Si continuem amb l’anàlisi dels elements d’abastament d’aigua documentats a Baetulo, hem de fer referència a l’aigua subterrània, aconseguida mitjançant l’excavació de pous, i a l’aigua de pluja, recollida a través de la utilització de cisternes. Era habitual que les cases tinguessin pou i cisterna, ja que l’aigua de pluja i la procedent del subsòl tenen qualitats diferents, i calia no barrejar-les.
• POUS:
Es coneix per antigues excavacions, l’existència de diversos pous a l’àrea de la ciutat romana. Alguns d’ells, no presenten una datació fixa, que asseguri la seva procedència romana, de manera que únicament es poden verificar com a romans, el pou situat al costat de la piscina del jardí del Quint Licini, a la plaça de l’Assemblea de Catalunya, el pou del carrer Fluvià, que pertanyia al pati d’una casa, i el pou del passatge de la Pau, que també podria pertànyer a una casa dels extramurs de la ciutat.
• CISTERNES:
Quant a les cisternes, se n’han documentat dues. Una formant part, possiblement, del peristil o jardí d’una casa situada al sector est de la ciutat, al carrer Pujol, extramurs però propera a la muralla. I l’altra, situada a la mateixa zona del pou del carrer Fluvià, que tradicionalment ha rebut el nom de “presó o pou de Sant Anastasi”.
ALTRES ELEMENTS DE TRANSPORT D’AIGUA
Si parlem d’altres elements de transport d’aigua documentats a la ciutat de Baetulo, hem de mencionar les canalitzacions que, bàsicament, eren de dos tipus: les canalitzacions de ceràmica (tubuli), i les canonades de plom (fistulae plumbariae). Segons Vitruvi, era desaconsellable la utilització de canonades de plom, ja que es consideraven “malsanes”, però d’altra banda, el plom era un material molt mal•leable, fet que permetia la seva adaptació a tot tipus de formes i trajectes, encara que fossin molt complexos. No obstant això, un dels majors inconvenients per a la utilització del plom, especialment en ciutats petites com Baetulo, era el seu elevat cost, ja que a la matèria primera s’hi havia d’afegir la mà d’obra especialitzada per a la seva elaboració, els anomenats plumbarii, que construïen les derivacions des de la xarxa pública. Per aquesta raó, era més freqüent la utilització de tubuli(canonades de ceràmica) per a les canalitzacions públiques. Aquests tubs tenien un extrem més estret, per tal d’encaixar-lo, amb morter de calç, en el tram següent.
A Baetulo està documentat l’ús de canonades de plom tant en edificis públics com dins l’àmbit privat, fet que demostra la riquesa de la ciutat. En les termes i més concretament en la piscina de caldarium, queda en el seu lloc original part d’una canonada de plom. A més, en les excavacions que s’hi van realitzar els anys 50, van aparèixer diversos fragments d’aquest tipus de canalització. També se n’han documentat a la casa del carrer Lladó i a la Casa de l’Heura.
Quant a les canalitzacions de ceràmica, que habitualment circulaven per terreny de propietat pública, se n’han documentat dos, una al carrer que separa la Casa dels Dofins de la Casa de l’Heura, paral•lela al col•lector que passava pel centre del carrer, i una altra a la plaça Font i Cussó.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario