.
La Costa del Llevant catalana, que s’extén al Nord del riu Besòs fins a Arenys, era una franja litoral molt poblada a l’època romana. Els seus dos nuclis urbans eren Baetulo i Iluro i en els seus camps hi proliferaven les vil•les dedicades a l’agricultura.
A l’actualitat, el terme “vil•la” és usat per designar qualsevol hàbitat rural d’època romana, tant si es tracta d’unes restes d'una casa de gran envergadura, amb una planta que s’acosta als conceptes vitruvians de vil•la, com si es tracta d’unes restes de petita casa agrària, o molt destruïda. Això no vol dir, però, que totes les construccions que es troben a l’àmbit rural, o que qualsevol camp que doni ceràmiques romanes superficials, puguin ésser considerats com una vil•la. A la zona rural del Maresme i Pla de Barcelona, a més d’hàbitats rurals (vil•les) hi podem trobar: santuaris, construccions militars, vies i els seus elements, indústries, enterraments i monuments funeraris i grups de cases, generalment de tradició indígena anomenats vicus. Aleshores, per determinar amb tota seguretat que unes restes romanes són una vil•la ens hem de basar en el coneixement indispensable de:
1. Almenys algunes de les seves habitacions, que hauran d’ésser construïdes amb fonaments de pedra.
2. Paviments d’opus signinum, rajoles o mosaic.
3. Restes de tegulae, per acreditar que la casa disposava d’una teulada sòlida.
4. Restes de estucats que recobrien les parets.
A més d’aquestes condicions, també són vàlids altres indicis que es consideren substitutius d’un dels punts 3 ó 4:
A. Abundants restes de dolia o sitges.
B. Una pedra de molí o de premsa.
C. Aplacats de marbre i cornises.
D. Fragments escultòrics.
E. Canonades de terrissa i tegulae mamatae que acreditin la presència d’instal•lacions termals.
F. Restes de columnes.
G. Conduccions d’aigua.
En resum, és considerada indispensable la comprovació dels 2 primers punts, als quals s’hi ha de sumar el tercer i el quart, o bé un dels del segon grup en substitució dels esmentats tercer o quart punt.
Sant Jeroni de la Murtra
L’emplaçament més usual de les vil•les romanes, segons escriptors de l’època, era en llocs elevats, protegits del vent del nord, amb orientació sud-est, amb domini visual de les terres de conreu i al costat d’un torrent o riera.
Als afores de l’actual ciutat de Badalona, amb aquestes característiques, s’hi han localitzat quatre vil•les romanes importants: la Miranda, can Butinyà, ca l’Alemany i el mas de sa Murtra. Totes quatre vil•les estan disposades en la mateixa orientació sud-est, es troben situades a una distància equidistant i tenen una alçada elevada des de la qual es domina bé el territori; però de les quatre la que té més alçada és la de sa Murtra, 125 m sobre el nivell del mar i, per tant, és la que abasta més territori.
Gràcies a les restes de ceràmica, monedes i àmfores documentades a la zona del monestir, es pot detallar que els orígens d’aquest establiment rural sembla que es remuntin a una època molt antiga; és a dir, a l’època ibèrica. Si es considera la proximitat del poblat ibèric de Puig Castellar, aquest fet no estranya gaire. És possible que, durant la mateixa època de vida del poblat, algunes cases estessin assentades fora de les muralles, i que aquí en tinguem un cas. I que en romanitzar-se la regió, aquest establiment es convertís en una vil•la. Aquesta casa rural romana, va tenir, problablement, una bona època durant el egle I aC., durant el regnat d’August i el segle I, segons determinen les ceràmiques que si han trobat en el seu interior.
El monestir de Sant Jeroni de la Murtra es va fundar el 1416. Però abans d’aquest moment, hi havia, al mateix lloc, un mas anomenat “casa de la Murtra” del que es té notícia en una escriptura datada de l’any 1291. La casa ja tenia “licentia celebrandi”. I quan la compraren els monjos de l’ordre de Sant Jeroni, aquests la van convertir en un monestir. De manera que aquesta casa ja existia a l’època romana i també a l’Edat Mitjana, i des d’aleshores ha perdurat fins els nostres dies com a monestir.
La Costa del Llevant catalana, que s’extén al Nord del riu Besòs fins a Arenys, era una franja litoral molt poblada a l’època romana. Els seus dos nuclis urbans eren Baetulo i Iluro i en els seus camps hi proliferaven les vil•les dedicades a l’agricultura.
A l’actualitat, el terme “vil•la” és usat per designar qualsevol hàbitat rural d’època romana, tant si es tracta d’unes restes d'una casa de gran envergadura, amb una planta que s’acosta als conceptes vitruvians de vil•la, com si es tracta d’unes restes de petita casa agrària, o molt destruïda. Això no vol dir, però, que totes les construccions que es troben a l’àmbit rural, o que qualsevol camp que doni ceràmiques romanes superficials, puguin ésser considerats com una vil•la. A la zona rural del Maresme i Pla de Barcelona, a més d’hàbitats rurals (vil•les) hi podem trobar: santuaris, construccions militars, vies i els seus elements, indústries, enterraments i monuments funeraris i grups de cases, generalment de tradició indígena anomenats vicus. Aleshores, per determinar amb tota seguretat que unes restes romanes són una vil•la ens hem de basar en el coneixement indispensable de:
1. Almenys algunes de les seves habitacions, que hauran d’ésser construïdes amb fonaments de pedra.
2. Paviments d’opus signinum, rajoles o mosaic.
3. Restes de tegulae, per acreditar que la casa disposava d’una teulada sòlida.
4. Restes de estucats que recobrien les parets.
A més d’aquestes condicions, també són vàlids altres indicis que es consideren substitutius d’un dels punts 3 ó 4:
A. Abundants restes de dolia o sitges.
B. Una pedra de molí o de premsa.
C. Aplacats de marbre i cornises.
D. Fragments escultòrics.
E. Canonades de terrissa i tegulae mamatae que acreditin la presència d’instal•lacions termals.
F. Restes de columnes.
G. Conduccions d’aigua.
En resum, és considerada indispensable la comprovació dels 2 primers punts, als quals s’hi ha de sumar el tercer i el quart, o bé un dels del segon grup en substitució dels esmentats tercer o quart punt.
Sant Jeroni de la Murtra
L’emplaçament més usual de les vil•les romanes, segons escriptors de l’època, era en llocs elevats, protegits del vent del nord, amb orientació sud-est, amb domini visual de les terres de conreu i al costat d’un torrent o riera.
Als afores de l’actual ciutat de Badalona, amb aquestes característiques, s’hi han localitzat quatre vil•les romanes importants: la Miranda, can Butinyà, ca l’Alemany i el mas de sa Murtra. Totes quatre vil•les estan disposades en la mateixa orientació sud-est, es troben situades a una distància equidistant i tenen una alçada elevada des de la qual es domina bé el territori; però de les quatre la que té més alçada és la de sa Murtra, 125 m sobre el nivell del mar i, per tant, és la que abasta més territori.
Gràcies a les restes de ceràmica, monedes i àmfores documentades a la zona del monestir, es pot detallar que els orígens d’aquest establiment rural sembla que es remuntin a una època molt antiga; és a dir, a l’època ibèrica. Si es considera la proximitat del poblat ibèric de Puig Castellar, aquest fet no estranya gaire. És possible que, durant la mateixa època de vida del poblat, algunes cases estessin assentades fora de les muralles, i que aquí en tinguem un cas. I que en romanitzar-se la regió, aquest establiment es convertís en una vil•la. Aquesta casa rural romana, va tenir, problablement, una bona època durant el egle I aC., durant el regnat d’August i el segle I, segons determinen les ceràmiques que si han trobat en el seu interior.
El monestir de Sant Jeroni de la Murtra es va fundar el 1416. Però abans d’aquest moment, hi havia, al mateix lloc, un mas anomenat “casa de la Murtra” del que es té notícia en una escriptura datada de l’any 1291. La casa ja tenia “licentia celebrandi”. I quan la compraren els monjos de l’ordre de Sant Jeroni, aquests la van convertir en un monestir. De manera que aquesta casa ja existia a l’època romana i també a l’Edat Mitjana, i des d’aleshores ha perdurat fins els nostres dies com a monestir.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario